Festes de Sant Joan: la cara més autèntica de Ciutadella
Una celebració ancestral on el cavall menorquí, la tradició i l’emoció popular transformen Ciutadella en el cor cultural de Menorca.
Cada juny, Ciutadella es converteix en un escenari vibrant, on història, música, cavalls i emoció col·lectiva s’entrellacen per donar forma a la festa més emblemàtica de Menorca. Les Festes de Sant Joan, que marquen l’inici de l’estiu, són una expressió viva de l’ànima menorquina, una cita on el temps sembla aturar-se per retre homenatge a la tradició.
Amb més de sis segles d’història, segons recullen la Fundació Foment del Turisme de Menorca i l’Ajuntament de Ciutadella —patrocinadors de l’Open Menorca ATP Challenger 100—, aquestes festes no només commemoren Sant Joan Baptista, sinó que refermen la identitat de tot un poble.
Tot i que els dies grans són el 23 i 24 de juny, l’emoció comença a gestar-se des del diumenge anterior, amb el simbòlic Diumenge des Be, i creix com una marea col·lectiva que culmina amb els inolvidables Jocs des Pla.
Un llegat medieval que es respira a cada carrer
La història d’aquestes festes es remunta al segle XIV, quan els habitants de Ciutadella feien una peregrinació religiosa fins a l’ermita de Sant Joan de Missa. Malgrat el pas del temps, l’estructura essencial de la festa s’ha mantingut inalterada: un ritual meticulós, carregat de simbolisme, que reprodueix l’antiga societat estamental menorquina.
El protagonisme recau en els caixers, genets que representen els diferents estaments: el caixer senyor (noblesa), el caixer capellà (església), el caixer casat i el caixer fadrí (artesans), i els caixers pagesos (campesinat). Tots desfilen damunt majestuosos cavalls de raça menorquina, seguint un protocol inalterat que atorga solemnitat i bellesa a cada acte.
El cavall de raça menorquina: força, noblesa i caràcter
Veure un cavall menorquí en moviment és assistir a un espectacle d’elegància i poder. Amb el seu pelatge negre atzabeja, moviments ferms i mirada expressiva, aquest equí de sang calenta és símbol de l’ànima menorquina. Criat i conservat amb cura per l’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina, la seva història està íntimament lligada a aquestes festes.
Enmig del bullici de les places, el cavall menorquí es manté impassible. S’alça sobre les potes del darrere, gira, resisteix la calor, la música, els aplaudiments. El seu caràcter noble i el seu entrenament fan d’ell el company ideal per al jaleo, una de les escenes més impactants de Sant Joan.
El jaleo: emoció que s’alça sobre dues potes
El Caragol des Born, que té lloc el 23 de juny al vespre, és possiblement la imatge més icònica de les festes. Més d’un centenar de genets elegantment vestits de blanc i negre —jaqué, faixa vermella i botes altes— fan la seva entrada a la Plaça des Born a cavall, entre una multitud respectuosa i expectant.
Comença a sonar la música del jaleo, repetitiva i frenètica, mentre els cavalls s’alcen sobre les potes del darrere en un ritual d’equilibri, força i confiança. El públic els rep amb les mans alçades, els sosté, els guia i els acompanya al ritme d’una melodia profundament menorquina. El so dels cascos, la vibració del tambor, l’aroma del cuir i del suor… tot plegat forma una simfonia sensorial inoblidable.
El jaleo és una tradició eqüestre única, una escena que barreja ritual, dansa i devoció, amb arrels també al segle XIV.
El Diumenge des Be: la puresa feta ritu
El primer acte cerimonial té lloc el diumenge anterior. El ‘homo des be’, un jove vestit amb pell de be i creus pintades als peus, braços i front, recorre els carrers portant un be blanc guarnit amb llaços i flors. Camina descalç, en silenci, seguit d’una comitiva de caixers, músics i veïns. Representa Sant Joan Baptista i la seva figura inspira respecte, emoció i fins i tot llàgrimes.
El be ha estat cuidat durant setmanes per una família pagesa, que el neteja, guarneix i vetlla la nit anterior amb els veïns. Aquest acte profundament simbòlic encarna la puresa, la fe i la continuïtat de la tradició.
23 i 24 de juny: dies grans d’història i comunitat
El 23 de juny, després del simbòlic toc de fabiol, comencen els actes centrals. El so agut del fabiol (flauta menorquina) i del tamboril anuncia que la ciutat entra en mode cerimònia. Els genets es congreguen per al primer caragol, desfilant en cercles per la Plaça des Born. Després, la comitiva parteix cap a l’ermita de Sant Joan de Missa, en un acte carregat de devoció i solemnitat.
Aquell mateix dia, la guerra d’avellanes pren els carrers: els veïns es llancen avellanes buides amb entusiasme, sense agressivitat, en un joc festiu que simbolitza l’alegria compartida. Els més joves ho viuen com un ritual iniciàtic; els més grans, amb nostàlgia.
Ja al vespre, el Caragol de Santa Clara recorre els carrers estrets del casc antic. En aquesta versió íntima del jaleo, els cavalls entren en algunes cases, s’alcen i l’emoció toca sostre: llums tènues, ulls brillants, aplaudiments suaus i portes obertes.
El 24 de juny, festivitat litúrgica de Sant Joan Baptista, culmina amb la missa de caixers i els esperats Jocs des Pla. A la tarda, els genets galopen realitzant proves d’habilitat, com ensortillar anelles amb una llança o trencar escuts pintats amb una careta (ses carotes). Quan ho aconsegueixen, el públic es llança a recollir-ne els trossos com a trofeus. És una competició, sí, però també un espectacle de tradició i bellesa.
Una festa que transcendeix el temps
Sant Joan no és una festa pensada pel turisme. És una festa feta pels ciutadellencs i per als ciutadellencs, que la viuen amb orgull, emoció i un profund sentit de pertinença. Però qui la visita, si ho fa amb respecte, pot sentir-se part d’alguna cosa única. Les portes s’obren, les famílies ofereixen gin amb llimonada, els infants es vesteixen de gala, els grans expliquen històries.
Cada gest, cada mirada, cada pas del cavall té un significat. Perquè Sant Joan és Ciutadella, i Ciutadella és Menorca.
Sant Joan al juny, tenis a la primavera: dues ànimes d’una mateixa illa
Les Festes de Sant Joan, cada 23 i 24 de juny, representen la tradició, el sentiment i la cultura viva de Menorca. Per la seva banda, l’Open Menorca ATP Challenger 100, celebrat a finals de març o principis d’abril, connecta l’illa amb el circuit internacional del tennis professional.
Ambdós esdeveniments ofereixen experiències úniques i complementàries. Un connecta amb el passat; l’altre, amb el present i el futur. Un és tradició compartida; l’altre, esport d’elit. I tots dos tenen lloc a Ciutadella, una ciutat on l’emoció sempre troba el seu camí.
Fotos: Fundació Foment del Turisme de Menorca
